Com vivim el confinament? Es qüestió de perspectiva.

Per Laura Balado Funcasta

És necessari que els líders polítics i educatius arribin a entendre la importància que tenen els coneixements sobre l’emoció i el sentiment perquè moltes de les reaccions que considerem patològiques tenen a veure amb les emocions, principalment les emocions socials.

Antonio Damásio
Neurocientífic

Aquests dies, tothom que ha seguit els mitjans de comunicació o ha estat actiu a les xarxes socials s’ha fet un fart de llegir o de sentir a parlar de l’estat de confinament i de les seves conseqüències sobre un mateix i sobre els altres. A mesura que han anat passant els dies i després d’escoltar moltes i diverses opinions, he constatat un fet que m’ha deixat molt sorpresa i és que, de manera habitual, les valoracions que es fan sobre les conseqüències que té el confinament per a les persones tenen un caire massa genèric. Es sentencien conseqüències idèntiques o molt similars per a tots els individus, obviant les diferències interpersonals i com aquestes poden afectar a la percepció o la vivència d’un problema o situació concreta.

Potser no som conscients del grau en què es veu afectada la percepció d’una mateixa situació (com ara la situació de confinament) per un punt de partida desfavorable o una situació de base negativa. En aquests casos, caldria esperar que la percepció del problema patís un esbiaix negatiu o, fins i tot, que acabés desembocant en una experiència completament diferent. Aquest fet que sembla tan obvi quan ens aturem a pensar-hi, sovint no es té en compte quan emetem opinions d’una manera més inconscient. És a dir, tendim a homogeneïtzar les conseqüències psicològiques d’un mateix problema per a tots els individus. Pensem que l’altre veu un problema igual que el veu un mateix.

Si hom s’ubica en món dels objectes físics, no es qüestiona que la percepció d’un objecte per part d’un observador concret dependrà d’algunes variables, com ara la perspectiva, la distància objecte-observador o el soroll visual del medi. En canvi, quan ens endinsem al món dels objectes psicològics, de naturalesa abstracte, tot i que també es donen aquestes diferències interpersonals en la seva percepció, molt sovint no en prenem consciència. L’objecte abstracte també és real, malgrat no ser palpable. Però a diferència dels objectes físics, sovint donem per suposat que la imatge mental que creem d’un objecte psicològic ha de ser indiferent d’aspectes relatius a l’observador o al seu context. Som molt conscients que una persona invident no pot veure un semàfor en vermell, però no som tan conscients que una persona amb depressió no és capaç de sentir la il·lusió de viure.

Doncs bé, m’ha sorprès la poca atenció que ha generat aquesta qüestió de les diferències individuals, és a dir, la consideració de la vivència subjectiva de cada individu. Però, si bé ha estat generalitzada aquesta ignorància de les circumstàncies personals, familiars i socials a l’hora de valorar les conseqüències del problema, ho ha estat especialment en relació a les circumstàncies psicològiques. És a dir, no és té en compte la influència que determinats estats o trastorns psicològics poden tenir en la percepció i en l’experiència del confinament.

En conseqüència, tot just es comencen prendre les primeres mesures en aquest sentit. De fet, no he sentit proposar cap mesura per pal·liar els efectes negatius que poden tenir els diferents trastorns o patologies mentals aquests dies d’aïllament. O almenys, no més enllà del telèfon de l’esperança (els telèfons d’atenció psicològica s’han reservat per a personal sanitari i pacients relacionats amb la COVID-19) i de la recomanació de continuar amb el tractament mèdic o psicològic que s’estigués rebent abans del confinament (si és que se n’estava rebent). No és qüestió de menysprear aquests recursos, sinó de remarcar la seva insuficiència i el seu caràcter excessivament general per tractar l’enorme casuística derivada d’aquest problema.

Més enllà del moment actual, tot plegat és una de les materialitzacions de dos problemes molt més globals. D’una banda, l’estigma i la deshumanització envers les malalties mentals o, fins i tot, el rebuig que encara generen en moltes persones algunes expressions d’estats emocionals, o algunes conductes desadaptatives o senzillament poc habituals. I d’altra banda, la poca investigació científica que històricament ha generat l’estudi de la conducta i del cervell humans i, en conseqüència, també el desconeixement general sobre la matèria. Tant és així, que a dia d’avui encara hi ha persones que ignoren el caràcter científic dels coneixements psicològics, que ubiquen en un àmbit més proper a la filosofia o, encara pitjor, a les pseudociències, entre elles, diferents corrents espirituals.

En un darrer terme, tot deriva dels vestigis de la concepció cartesiana de l’ésser humà i del despropòsit que va constituir el fet d’establir diferents destins per a l’estudi de cada un dels conceptes de la dualitat cos-ment que proposava l’autor (de fet, la dualitat és un despropòsit en si mateixa). Així, es va determinar que l’estudi del cos corresponia a la ciència, mentre que el coneixement de l’ànima es va veure relegat injustament a l’àmbit de la religió. Aquest és un dels motius pels quals, avui, la consciència humana és un dels grans enigmes de la ciència, el forat negre de les ciències de la salut. I tot i que no genera tant interès com aquests monstres misteriosos de l’univers, el seu funcionament, o precisament el desconeixement sobre el seu funcionament, resulta igual d’apassionant…però, és clar, això és qüestió de perspectiva.

Laura Balado Funcasta
Psicòloga i orientadora laboral

Comentaris (3)

  • Una bona reflexió. En aquesta situació extrema que estem vivint cal afegir moltes motxilles personals de cadascú, motxilles que en alguns casos són molt pesades.

  • Cal q cadascú s.interioritzi i s.obri …
    Tothom paeix les vivencies a la seva manera…
    Vivim en un món molt internacionalitzat i global pero poc sensible … ( Ja sabem q sempre hi han excepcions)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

© Marta Bertran todos los derechos reservados - Indianwebs