Salut Mental, és un estat d’equilibri, de benestar psicològic i emocional que permet a les persones emprar les seves habilitats mentals, socials i sentimentals per desenvolupar-se amb èxit en les interaccions quotidianes. No és freqüent aconseguir aquest equilibri, però això no vol dir que no puguem gaudir d’una vida satisfactòria i plena d’oportunitats.
La teràpia sovint ens ajuda a enfrontar-nos a obstacles psicològics i eliminar-los però sovint també te una missió encara més complicada, acceptar que hi ha coses que no podem canviar però podem aprendre a viure amb elles i fins i tot, a treure’n profit. Alguns dels obstacles psicològics amb els que ens podem trobar pel camí.
La vida ens aporta moltes experiències i coneixements extraordinaris, i d’altres més durs i difícils de pair. Els anys ens donen els “recipients” necessaris per anar sabent on col·locar tots aquests aprenentatges, tant el bo com el dolent, no sempre ho aconseguim i això, entre altres coses, pot generar trastorns que ens deprimeixen.
De vegades el sentiment de desesperació, manca de sentit de vida, d’il·lusió i d’energia és tant gran que fa que fins i tot, algú es pugui plantejar acabar amb tot. Li passa a moltes més persones de les que creiem. Quan la depressió no és massa greu es pot dissimular i seguir vivint sense viure, però fins quan? jo sempre dic el mateix, només tenim una vida i ja que estem aquí, anem a viure-la amb tots els recursos i “recipients” de què disposem. La vida pot ser cruel però també meravellosa i si no ho veus així, necessites ajuda.
L’ansietat és bàsicament por, una por inconscient i quasi sempre subjectiva, en realitat no existeix l’amenaça que ens la provoca. Els efectes poden ser psicològics però també físics i de vegades poden derivar en atacs de pànic. Aprendre a resoldre aquests moments i calmar la ment és l’objectiu principal de la teràpia i un cop aconseguit, podem també explorar els motius.
L’Estrès és una reacció tant física com psicològica. No sempre és un estat indesitjable, en el mon animal, l’estrès és el que prepara a la zebra per sortir corrents davant del lleó per exemple, però què passa quan en realitat no ens persegueix cap animal ferotge? doncs que aquesta energia erròniament emprada pot desencadenar molts efectes nocius per l’organisme.
Quan estem estressats el cos segrega una hormona, el cortisol, que interfereix en la química del nostre organisme i pot derivar en nombrosos símptomes físics poc agradables.
L’estrès s’acostuma a relacionar amb l’excés de feina però l’atur també pot produir els mateixos efectes. Quan sentim que no tenim els suficients recursos per afrontar segons quines situacions ens estressem. Cal canviar moltes creences limitants sobre nosaltres mateixos, de l’estil “no soc capaç” per tal d’arribar a un estat d’autoacceptació incondicional.
El Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat, és un desordre diagnosticat a un nombre elevat de nens actualment. Està relacionat amb una disfunció de les Funcions Executives, que són les habilitats que ens permeten a les persones administrar el temps, planificar, organitzar, recordar coses, fer diverses tasques alhora, donar prioritat a les activitats, para atenció i començar tasques. El lòbul frontal és la part del cervell responsable de la seva activitat.
Amb un programa terapèutic multidisciplinari el Trastorn pot desaparèixer, però què passa quan es manté fins arribar a l’edat adulta, el dia a dia de la persona es pot fer molt costa amunt, coses tan simple com planejar un viatge, planificar el dia, controlar les compres impulsives, estalviar, saber per on començar una idea o projecte, relacionar-se amb els amics i la parella i inclús, mantenir el lloc de feina pot convertir-se en un gran esforç sense èxit. És com si per a un TDA adult no existeixi el futur, sempre és “ARA”.
Entrenar aquestes funcions superiors serà la base de la teràpia en edat adulta.
Les parelles poden passar crisis, de vegades pot ser l’anunci de la fi de la relació, però en molts casos una bona teràpia a temps pot ajudar a donar-se una altra oportunitat amb èxit. “Millor sol/a que mal acompanyat/da” és un dels meus lemes, i el de molta gent, l’ésser humà no està obligat a compartir la única vida que té amb persones que li compliquen molt o que inclús el maltracten. Pel contrari, podem estar amb la persona idònia i tot i així pot ser que les coses no funcionin, en aquests casos el problema podria la manca de comunicació.
Sembla més fàcil abandonar la relació que iniciar una teràpia però, si no aprenem a comunicar-nos bé, ens tornarà a passar amb la següent relació, i el que sembla més atractiu perquè és nou es convertirà en una altra decepció.
El sexe és una part important d’aquesta comunicació. Gaudir de bones relacions sexuals es fonamental per establir lligams més forts i atractius dins la parella. Amb el pas del temps és normal que disminueixi la freqüència però no la qualitat, i evidentment no és aconsellable que desaparegui, si és així, la parella corre el risc de convertir-se en dues persones que s’estimen però que bàsicament, comparteixen pis i hipoteca.