ATURA’T I DESPERTA!

“El camí que he trobat permet viure cada hora del dia amb plena consciència, amb la ment i el cos en el moment present. El contrari és viure en la distracció. Si vivim en la distracció no sabem si estem vius; no experimentem plenament la vida perquè la nostra ment i el nostre cos no estan en l’aquí i en l’ara.” Thich Nhat Hanh

Estem fets realment per a viure en parella? La monogàmia social és un fenomen natural en nosaltres? la sexual ja hem comprovat que no.

Després d’un any dur de feina i d’horaris impossibles, moltes persones decideixen tenir unes vacances en consonància i marxen a viure una experiència sovint igual d’estressant. S’embarquen en un avió després d’un munt d’hores desesperades a l’aeroport, trien un destí com més lluny de casa millor, i o bé s’estan quinze dies tombats al costat de la piscina del “tot inclòs” atiborrant-se a “Mojitos” anestèsics, o bé tot el contrari, decideixen omplir els dies d’aventures amb trekkings al límit de l’impossible, tirolines infinites per la selva, busseig amb taurons en mars de colors, i malgrat la vessant més espiritual, incloc també els trajectes de trenta kilòmetres diaris per fer el camí de “Santiago”.

Viatjar i fer totes aquestes coses està molt bé, a més, cadascú fa el que vol amb el seu temps lliure, però i si les vacances, aquest temps de descans i reflexió, el poguéssim dedicar, almenys un cop a la vida, a descansar i a reflexionar i no pas a distreure el cap per evitar pensar massa en això que tant preocupa a l’ésser humà?

Ens passem la vida en moviment, anem d’un costat a l’altre com ratolins esparverats buscant el trosset de formatge dins un laberint perquè pensem que és la nostra única oportunitat per aconseguir l’èxit que tant anhelem. A la mateix temps, ens repetim frases motivadores com el “make it happen”, que vol dir “fes que passi”, però oblidem que també és sinònim de forçar o d’empènyer, i el veritable problema és que si no ho fem, si no fem que passi, ens sentim culpables perquè ens confirma que som uns ganduls incapaços de lluitar per la nostra felicitat. La frase en molts casos està bé, no és dolent fer coses, però estaria bé aplicar-la per fer que ens passi una de ben transcendental, despertar i així sentir-nos vius. Ja ho deia en OSHO, la pregunta no és si hi ha vida després de la mort, sinó si estàs viu abans de morir.

Aconseguir aquest despertar de la consciència no és fàcil, requereix un treball multidisciplinar enorme, però opino que per a començar sobretot necessitem aprendre a aturar-nos, sembla fàcil però de fet no ho sabem fer. Feu una prova, intenteu quedar-vos vint minuts al sofà sense fer absolutament res, a veure què passa. Evidentment quan parlo de parar no em refereixo a simplement a quedar-nos quiets, sinó al seu sentit més ampli i espiritual, però per algun lloc es comença.

Si això dels vint minuts us sembla bufar i fer ampolles, us proposo que feu una aturada a gran escala i que algun cop passeu unes vacances tranquil.les, i quan dic tranquil.les no em refereixo a passa-vos el mes al sofà veient un capítol rere l’altre de qualsevol sèrie que aconsegueixi distreure-us, sinó al fet que us quedeu en el vostre context habitual, la vostra llar, però aquest cop sense les presses del dia a dia, sense horaris de feina i sense fer massa plans que ocupin el vostre temps lliure.

Pels que hagueu superat aquesta primera fase, em refereixo a la de no planejar cap fugida, arriba la segona part, igual d’important, un cop aturats “més o menys”, toca respirar profundament i retornar als sentits, i què millor per això que fer coses que els potenciïn. Per començar necessitem un entorn acollidor, si cal, canvia els mobles de casa teva segons les claus del “Feng Shui”. Al llarg dels dies, pren tes i infusions aromàtiques, posa’t música meravellosa i relaxant, fes-te algun bany d’escuma, crema encens, tingues converses emocionals amb les persones del teu entorn, cuina menjar saludable amb espècies de flaires intensos o llegeix algun llibre inspirador a estones.

Aquests moments al teu hàbitat natural intercala’ls amb una mica d’esport i breus escapades a la natura que tinguis més a prop, estar en contacte amb la natura és la manera més fàcil de despertar els sentits. Ves a la muntanya i descalça’t, sent la terra, o ves a la platja en hores solitàries i neda al mar. Busca paisatges que mostrin la grandesa d’aquest planeta, i sent que ets molt afortunat de viure, simplement per poder ser testimoni de tanta bellesa.

L’eina més poderosa que utilitza el Mindfulness per despertar la nostra consciència és la meditació. Sé que a molta gent no li agrada meditar perquè pensen que no ho saben fer però la meditació no té normes, i per descomptat, en cap cas és aconseguir tenir la ment en blanc. El monjo Budista Thich Nhat Hahn diu que meditar no ens allunya de la societat, sinó al contrari, ens prepara per a reinserir-nos adequadament en ella, i quanta raó que té. Particularment, una de les coses que més m’agrada de la meditació és que fer practicar-la, t’has d’aturar per força.

Si has anat seguint aquests consells, hauries de començar a notar una certa elevació del nivell de consciència, ho sabràs perquè és com si contemplessis la vida per primer cop. A partir d’aquest moment observes coses que abans havien passat totalment desapercebudes, te n’adones de patrons de comportament poc saludables que tens, aprens a no xocar contínuament amb la mateixa pedra, ja no et prendràs les coses de manera tant personal i per tant patiràs menys. Començaràs a valorar el que realment importa a la vida i l’hi dedicaràs més temps, els diners deixaran de tenir tanta importància, simplement et caldran els que et permetin viure amb un cert marge. També pots començar a sentir altres coses, deixaràs d’envejar en general, sobretot en aquells que estan en una posició de poder, no voldràs canviar-te per ningú altre perquè t’encantarà ser tu mateix, i finalment, deixaràs de desitjar ferventment moltes coses materials que no serveixen per a massa. En definitiva, estaràs despertant.

En relació a això últim, recordo una història que se li atribueix al filòsof Sòcrates, es diu que de tant en quan anava al mercat d’Atenes, mirava tot amb atenció i se n’anava sense comprar res, quan li preguntaven la raó del seu comportament deia: “M’encanta veure tantes coses que no necessito per a ser feliç”.

A mi m’agrada moure’m, fer coses i anar de compres, fins i tot confesso que de vegades em fa feliç simplement el fet de comprar. Vivim en una societat capitalista amb normes, modes i convencionalismes dels que no sempre cal fugir, simplement hem d’estar desperts, ser-ne conscients i no deixar-nos portar sempre per aquesta dèria col.lectiva. La idea no es acabar sent monjos budistes i per tant està bé tenir objectius ambiciosos, com el de triomfar en allò que t’has passat la vida estudiant, el de guanyar més diners, el de tenir aquell cotxe 4X4 que al conduir-lo et farà sentir com un rei o reina, o el de buscar una parella, però el que sembla bastant probable és que si no fas primer el viatge més important, el que et farà descobrir de què va això de viure, qui ets i què et fa feliç realment, totes aquestes altres coses t’alegraran d’una manera molt efímera.

Evidentment aquesta història de quedar-te unes vacances a casa no et farà descobrir el secret de la felicitat, com ja he dit, despertar la consciència no és gens fàcil i requereix molt d’entrenament, però estic segura que és un inici i que alguna cosa canviarà dins teu, i recorda, quan t’atures, arribes.

Image module