LA INESTABILITAT EMOCIONAL ÉS POSITIVA?
“Me n’adono que si jo fos estable, prudent i estàtic, estaria vivint en la mort, és per això que accepto la confusió, la incertesa, la por i les pujades i baixades emocionals; perquè aquest és el preu que estic disposat a pagar per una vida fluida, perplexa i excitant”
Carl Rogers, psicòleg humanista
Sentir por de tot allò que ens és desconegut és un fenomen freqüent en l’ésser humà, desconfiem de les coses que no es regeixen pel sentit comú, volem ser especials però a la vegada volem seguir el que es considera el comportament normal de la majoria i no acostumem a veure res de positiu en les persones que pateixen malalties mentals o simplement són diferents. No vull frivolitzar amb la malaltia mental, és terriblement dur pels malalts i pels seus familiars passar per aquesta situació però aquesta duresa molts cops està produïda per la mirada i la incomprensió dels altres.
He treballat amb mares que tenen fills amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) per ajudar-les a acceptar que els seus fills no serien com la majoria però que això necessàriament no havia de ser tant negatiu. Segons la meva opinió, les persones diferents en realitat tenen coses meravelloses i ens poden ensenyar molt, de fet, la bogeria correlaciona amb la genialitat sovint, un exemple clar el mostra la pel.lícula “Una ment meravellosa” (A beautiful mind, 2001), basada en la novel.la homònima sobre la vida de John Forbes Nash, matemàtic i premi Nobel d’economia que a més, patia esquizofrènia.
Sense anar tant lluny com amb l’esquizofrènia i altres trastorns greus, acostumem a estigmatitzar o evitar les persones que de vegades tenen actituds poc coherents o massa emocionals, de vegades utilitzem erròniament la paraula bogeria per descriure aquest estat molt més lleu i freqüent al que en canvi, podem anomenar inestabilitat emocional. Però a cas les emocions son sensacions racionals o estàtiques a les que li podem donar un ordre o bé quantificar-les? Més aviat no, són inestables en sí mateixes i difícils de controlar i gestionar. Tots tenim emocions, per tant tots som persones susceptibles de ser inestables, sobretot si ens deixem portar per elles.
La bioquímica particular de cadascú pot en part explicar el perquè aparentment algunes persones són més inestables que d’altres, però el que decidirà a la llarga si prenem o no el costat fosc de la força és la manera que tenim de processar la informació, és a dir el què pensem del que ens passa. Quan notem que alguna cosa dins nostra o fora no va bé i ho interpretem de manera negativa, poden aflorar sensacions desagradables que no sempre podrem dissimular i que vulguem o no, acabaran per perjudicar les relacions amb les persones del nostre entorn.
Els estressors externs tampoc ens ajuden massa en la contenció de les emocions. Estem sotmesos a amenaces subjectives contínuament, per posar alguns exemples, el progrés exponencial de la tecnologia tenia l’objectiu de fer-nos la vida més fàcil però en la majoria dels casos ens està provocant més aviat el contrari, les nostres agendes estan plenes per la qual cosa a penes tenim temps lliure per descansar i la competitivitat que es respira en l’aire ens torna obsessius i perfeccionistes.
Si a tot això li sumem el poc temps que hem tingut per adaptar-nos i per aprendre a gestionar aquestes emocions, ja que com diuen els investigadors de l’evolució, l’home només porta una “estoneta” en aquest univers, doncs podem acabar sofrint d’estrès, ansietat, fòbies, depressió.
I on està la part positiva? Doncs que ser inestable de vegades té les mateixes bases químiques en el cervell que les que et fan ser més creatiu, tenir una imaginació més activa, albergar un sentit de l’humor més agut, empatitzar més amb les persones, iniciar més projectes, tenir una vessant artística més pronunciada, gaudir de les petites coses de manera més intensa, ser més crític i a la vegada més flexible, no triar sempre el mateix camí per tornar a casa i enamorar-te més freqüentment.
Pels que tots aquests arguments no us convencen i no voleu que ningú us pugui titllar de persona inestable, només us puc dir que no podem evitar sentir-nos com ens sentim, les emocions campen al seu aire i així ho continuaran fent sempre, el que sí podem és decidir com aprofitar aquesta inestabilitat amb l’objectiu que ens ensenyi coses sobre nosaltres i sobre els altres. Al llarg de la nostra vida passarem per moments ansiosos i tristos en els que simplement haurem d’observar com ens comportem davant l’adversitat, sense jutjar-nos, prenent nota de quines accions que hem dut a terme han tingut un bon resultat i quines no, o bé, quins pensaments ens han ajudat a resoldre el conflicte i quins l’han empitjorat.
En resum, conèixer-nos, practicar activitats que en relaxin i fer cas omís d’alguns dels nostres pensaments són algunes de les solucions per superar el nostre costat fosc, i si després de tots aquests intents no us en sortiu, només us queda recordar que això també passarà i us tornareu a sentir en equilibri fins a la propera crisi, o bé, com a últim recurs, sempre podeu anar a veure al psicòleg/a, perquè si d’una cosa entenem, és d’inestabilitat…