LA INSACIABILITAT EMOCIONAL TÉ CURA?

La literatura, com l’art en general, és la demostració que la vida no és suficient

FERNANDO PESSOA – POETA I ESCRIPTOR PORTUGÈS

De vegades tenim sensacions que no sabem identificar i que ens fan infeliços, sentim com que necessitem alguna cosa més de la vida. És aleshores quan ens jutgem perquè pensem que mai estem contents i que no tenim dret a queixar-nos perquè en realitat no tenim cap problema. Veient com està el món, no sembla molt ètic dir que un no se sent satisfet de la seva vida simplement perquè li resulta avorrida, però darrere d’aquesta sensació s’amaga sovint un
veritable dolor psicològic.

El Mindfulness és una eina transversal i molt útil en aquests casos perquè t’ensenya a viure en el present i evita judicis o interpretacions sobre la teva pròpia vida que agreugen el problema. A més, la consciència amplificada que esdevé d’entrenar-te en aquesta filosofia t’obre un ventall de noves maneres d’observar la vida que et mantindrà entretingut durant un temps més, però malauradament, això no sempre és suficient per a tothom.

Segurament sovint has sentit algunes de les frases següents, “hi ha persones que necessiten emocions fortes”, o la de “a mi la rutina em mata” o aquesta altra, “Jo quan funciono millor és sota pressió”, ser així té explicacions força empíriques, el llindar d’activació d’aquestes persones està més amunt que el de la resta, per gaudir de la vida necessiten una quantitat més gran de neurotransmissors associats a l’obtenció d’eufòria, com la dopamina o l’adrenalina. Moltes d’aquestes persones acaben buscant aquest químic extra en substàncies, llocs o accions poc saludables i algunes força destructives, recordo per exemple una entrevista que li varen fer a l’actor Gerard Depardieu fa un temps i en la que va confessar que bevia entre 12 i 14 ampolles de vi al dia perquè la vida l’avorria tremendament.

Amb el mateix objectiu d’obtenir sensacions constantment, hi ha persones que curen aquest buit sent addictes al romanç per exemple, els “picaflors”, no s’enamoren de les persones sinó d’estar enamorats perquè estar-ho allibera aquestes substàncies químiques que els fan sentir fantàsticament, l’amor acostuma a ser un bon antidepressiu. El problema és per a la persona “conquerida” en el cas que es prengui la relació massa seriosament perquè després d’un temps, quan la relació ja no aporta el que necessiten, els “insaciables” marxen sense cap mirament a la recerca de més combustible per l’ànima.

S’ha demostrat que les persones que passen penúries per arribar a final de mes no es plantegen molts cops si obtenen de la vida tot el que necessiten, la supervivència és el principal objectiu, però què passa quan tens les necessitats bàsiques cobertes i ets una d’aquestes persones aparentment insaciables? doncs que tindràs moments bons i no tant bons, provaràs moltes coses noves per fugir de la desídia i poc després les deixaràs per buscarne d’altres més atractives que creuràs que seran las que finalment et faran feliç. I així aniran passant els anys i seguiràs pensant que hi ha alguna cosa que no funciona dins teu i que res et farà sentir millor.

Potser acabaràs, encertadament, a la consulta del psicòleg i d’entre moltes possibilitats, segurament triaràs l’opció de buscar quin és el motiu que et fa ser així, haver tingut una infància difícil o diferent a la de la majoria podria ser un d’ells, per exemple. En qualsevol cas, trobar específicament la raó de cadascú tampoc resoldrà del tot el problema, jo aposto per aprofitar l’energia que propulsa aquesta recerca de felicitat i canalitzar-la cap algunes de les activitats més saludables que a continuació detallo:

1,- Invertir el que calgui en l’autoconeixement, si no comences per aquí poc podràs avançar, a més, no hi ha aventura més desafiant i excitant que la de conèixer-nos bé a nosaltres mateixos.
2,- Iniciar tècniques de Mindfulness, aprendre a acceptar l’avorriment, viure en el present, controlar l’ansietat, potenciar l’autoconsciència, o simplement aprendre a parar-te perquè molts cops, arribes quan et detens.
3,- Convertir-te en un friki i viure en universos paral.lels. Avui en dia la literatura o el cinema fantàstic i la simbologia que se’n deriva és una molt bona manera de fugir una estona però aconsello no perdre el sentit de la realitat, és clar. Els vídeo jocs tenen també aquesta funció però pel que es veu, són massa addictius, poc recomanables per tant.
4,- La literatura en general és per mi una de les millors opcions, t’endinses en mons diferents al teu i pots arribar a viure les històries dels protagonistes com si fossin reals a la vegada que aprens i et culturitzes.
5,- Aprendre a tocar un instrument, la música en general és molt terapèutica i el llenguatge musical et manté el cervell àgil i entrenat.
6,- Aprendre una nova llengua, per motius similars al punt anterior.
7,- Empatitzar més amb els problemes dels altres, fer un voluntariat per exemple, és de les opcions més solidàries i amb més bon pronòstic, deixaràs de mirar-te el teu melic per comprometre’t en fer d’aquest món un lloc millor per viure.
8,- Estudiar, aprendre, tornar a la universitat… el coneixement és un potent nutrient per a la ment i l’ànima.
9,- Fer esport, fer ioga, ballar, cantar… practicar aquests tipus d’activitats allibera dopamina i endorfines que et fan sentir molt bé, momentàniament…
10,- Aprendre a cuidar-te i a saber menjar millor perquè l’alimentació sovint et pot regular la teva bioquímica particular i conseqüentment necessitaràs menys substàncies que t’activin.
11,- Iniciar algun projecte que et motivi, almenys durant un temps, o planejar un viatge anual a algun lloc inhòspit.
12.- Potenciar qualsevol talent natural que tinguis. En aquests casos ajuda recordar quines coses feies molt bé quan eres petit, o amb quines coses et distreies més, a part de jugar amb nines o cotxes, com per exemple, dibuixar, escriure, inventar-te històries, etc..
13,- I veure alguna copeta d’un bon vi de tant en quan, sense abusar…

No estan col.locades per ordre d’importància segons el meu parer, planteja’t seguir alguna, no perjudiquis a ningú buscant aquestes sensacions que necessites, accepta’t com ets i bona sort.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

© Marta Bertran todos los derechos reservados - Indianwebs