Amor, desamor i Ego.

És freqüent pensar que l’amor ens dóna carta verda per actuar sempre en el seu nom, quan estem dins d’una relació que produeix patiment, a un o als dos membres de la parella, acostumem a allargar-la en nom de l’amor. El motiu “perquè l’estimo” s’utilitza massa cops per justificar situacions insostenibles i en alguns casos, denigrants. Mai fem prou cas al fet que l’amor, en sí mateix, no ha de fer patir.

Tampoc és recomanable deixar una relació en el primer moment que ens genera un conflicte, hem de descobrir quina part d’aquest patiment és nostre i resoldre-ho, ens ajudarà a conèixer-nos i créixer, però al mateix temps, hem d’estar alertes a alguns senyals que ens avisen de què allò que estem vivint no és sa i que és millor acomiadar-nos de l’altre abans que sigui massa tard.

Malgrat els senyals siguin clars, com escapar del que sentim? de les emocions que ens lliguen a l’altre? del que ens atrau d’ell/ella? De vegades hem d’oblidar el que sentim i recordar el que ens mereixem.

I què passa quan el que pren la decisió de finalitzar la relació és l’altre? arribats a aquest punt, cal que us parli del concepte Ego, podríem resumir-ho com una espècie d’orgull però no és ben bé això. La filosofia Mindfulness ens ho descriu com la part de nosaltres que es basa en el cos humà, està construït sobre el nostre passat i sobre el que encara està per venir, lluny del present, ple de prejudicis, basat doncs en suposicions i creences en la major part equivocades, fruit de la nostra educació, cultura, religió, creixement, etc… i que ens produeixen patiment de forma generalitzada.

Sovint, el que ens fa patir d’una ruptura amorosa, no és la ruptura en si, si no més aviat és el que pensem sobre el que estem vivint, el que pensem sobre el fet que algú ens deixi d’estimar o ja no vulgui compartir la seva vida amb nosaltres. Aquesta reflexió va ser àmpliament estudiada pel psicòleg Albert Ellis, pare de la Teràpia Racional Emotiva Conductual, ell també atribuïa a l’Ego alguns pensaments que per norma general ens fan patir si no es compleixen. Un exemple d’aquestes creences irracionals és considerar que “Totes les persones que estimem ens han d’estimar, o que les persones, en general, ens han de tractar bé sempre”.

Canviem aquestes creences, així com els pensament que deriven d’elles i possiblement puguem modelar les emocions i escapar d’algunes determinacions i dependències amoroses

Perdre a algú que estimes genera tristesa, pena i possiblement dolor, però si el que sents és ràbia, ira, desesperació o ansietat, potser no es l’amor el que parla per tu, si no el teu Ego.