La meva estada a Plum Village, Nadal 2018.

Per les meves roommates, l’Efi, la Jenny i la Molly…

Plum village, o el poble de les pruneres, el nom li ve perquè està rodejat d’aquests arbres i amb els seus fruits elaboren una melmelada deliciosa. Aquest poblat és com un Oasi de pau en mig d’una Europa turbulenta, a uns 100 km de Bordeaux (França) envoltat per les vinyes de la Dordonya, regió francesa de vins, el que fa d’aquest indret un lloc encara més paradisíac.

Composat de tres comunitats budistes, separades per uns pocs kilòmetres cadascuna, jo vaig estar a la de Lower Hamlet, a Loubès-Bernac.
Aquestes comunitats van ser creades al 1982 pel mestre Thich Nhat Hahn, en “Thay” com li diuen els seus deixebles que vol dir Mestre Vietnamita. Actualment ell es troba al Root Temple a Vietnam. Al 2014 va patir un infart i des d’aleshores el seu estat de salut és molt feble. És per això que no vaig poder tenir l’oportunitat de conèixer-li però ell continua present de manera molt especial a Plum village.

Thay és una figura important del segle XX, defensor dels drets humans, escriptor incansable, exiliat i nomenat a Premi Nobel de la Pau per Martin Luther King Jr. Se li atribueix la descoberta del MINDFULNESS si bé és veritat que qui el va desenvolupar posteriorment de manera més estesa i pràctica va ser Jon Kabat-Zinn. Thay és una persona a la que estimes només uns segons després d’escoltar-lo, proveu-ho, a YOUTUBE teniu moltes Dharma Talks d’ell, que no són altra cosa que magnífics ensenyaments de vida.

Plum Village no és només un centre per practicar la meditació, també ens ensenyen a menjar de manera respectuosa amb els animals, a cantar cançons precioses, a saber estar en silenci (Noble Silence), a abraçar conscientment (Hugging Meditation), a treballar en equip rentant els estris de la cuina, i en aquest cas, a passar uns Nadals de manera diferent, sense excessos alcohòlics ni alimentaris i lluny dels hàbits consumistes. Recordo que el dia 25 de desembre pel matí, una de les monges ens va preguntar com portàvem la ressaca i vaig ser conscient aleshores de com de bé em sentia havent sopat un menjar vegetarià saborossísim la nit anterior, i sense haver provat ni una gota d’alcohol, i he de dir que tenint en compte la regió on ens trobàvem, no provar el vi pot ser un pèl dolorós.

Practiquen el Budisme i el Zen però els agrada celebrar el Nadal també a l’estil cristià, respecten totes les altres religions, i malgrat alguns volíem escapar justament d’aquestes
tradicions, almenys per un cop a la vida, tots vàrem haver de preparar un regal de “Secret Santa” (amic invisible). No havia de ser res comprat, podia ser un poema, un dibuix, etc… Jo vaig tenir molta sort, el meu nom casualment li va tocar a una de les meves companyes d’habitació que tenia un talent especial per dibuixar, la Molly, una noia del Regne Unit que em va fer el millor dels regals, els dibuixos que teniu aquí sota.

Però l’autèntic tresor de Plum Village són les persones que hi pots conèixer, la Sangha, i relacionar-nos entre nosaltres és el que més enriqueix. Són persones que escapen de la norma, que estan allà perquè volen conèixer estats de vida més profunds i fugir de l’estrès i la voràgine de la vida quotidiana que no ens deixa viure amb consciència, persones que agraeixen gaudir de les coses més bàsiques de la vida, com poder caminar. La Walking Meditation (Meditació en marxa) era una activitat freqüent que justament ens ensenyava a ser conscients del regal que representa simplement poder moure’ns, i que com acostumem a donar-ho per fet, no ens produeix cap felicitat extra.

Vaig compartir habitació, o millor dit caseta de fusta en mig del bosc, a més de la Molly, amb l’Efi, una noia d’origen grec però resident a Milà, i la Jenny, una noia de Suècia, també psicòloga. Potser teníem un motiu per ser allà, o potser només volíem desconnectar però vàrem intentar aprofitar al màxim la nostra estada, ens vàrem cuidar les unes a les altres i sobretot vàrem fer un parell de coses universals, riure moltíssim i estimar-nos, almenys durant una setmana.

No puc evitar sentir com una petita transformació en mi des d’aleshores, jo diria que per millor, perquè una experiència així no et deixa indiferent, ni que només duri uns dies, Dear Thay, Dear Sangha, thanks for so many.