Pautes per a una Nutrició intel·ligent (Part I)

Els temps evolucionen i l’alimentació també. Cada cop coneixem més bé els efectes que tot el que ingerim pot produir al nostre organisme, i també cada cop podem utilitzar més curosament els aliments per prevenir algunes malalties o bé per alleugerir els efectes d’algunes altres.

Sobre alimentació s’ha escrit molt i es continua fent, fins al punt que han aconseguit confondre a moltes persones. Davant els dubtes, alguns han preferit seguir aquella màxima que diu que s’ha de menjar de tot però amb moderació, la qual jo no comparteixo, uns altres ho han portat fins a l’extrem i s’han convertit en autèntics ortorèxics, és a dir, obsessionats per menjar sa. I finalment, no ens oblidem d’aquells que continuen menjant molt i molt malament. Sempre he pensat que la nutrició hauria de ser una assignatura que s’ensenyés a l’escola des de ben petits i ens estalviaríem molts problemes de grans.

És una tasca complicada intentar resumir el que seria una nutrició adequada i evolucionada en un article així que ho faré en uns quants, i en aquest concretament intentarem classificar els aliments en diferents grups.
Comencem pels més grans, els macro-aliments, que són les proteïnes, els hidrats de carboni i els greixos i després trobem els micro-aliments que són les vitamines, els minerals i altres components així de petits.

Alguns d’aquests micro i macro aliments també els podem incloure en un altre grup creat recentment, el dels “superfoods”, se’ls anomena així perquè a més de nodrir també tenen propietats sanadores, antioxidants i regeneradores per damunt del corrent, no sempre científicament provades, tot s’ha de dir. Per donar un exemple, el bròquil seria un d’aquests súper aliments, qui ho anava a dir tant simple com sembla.

Jo a més afegiria un altre grup, el dels ferments pel paper fonamental que desenvolupen en el nostre organisme. Alimenten la microbiota intestinal i aquesta es considerada cada cop més com el nostre segon cervell. Un aliment fermentat molt de moda avui en dia és el Té Kombutxa.

En relació als macro-aliments, encara conec moltes persones que no saben el que són les proteïnes ni els hidrats de carboni, els greixos en canvi són els més coneguts i els que han estat més estigmatitzats durant molts anys, equivocadament per cert.

Comencem doncs per les proteïnes, composades al mateix temps per aminoàcids i es troben en diferents proporcions a la carn, el peix, el formatge, els ous, el tofu, el seitan, el tempeh, etc. Es considera una bona proporció de proteïna quan l’aliment conté al voltant del 20%.

Després estan els hidrats de carboni o carbohidrats, els quals dins del nostre cos es converteixen SEMPRE primer en sucres i després en greixos, per resumir-ho d’alguna manera i perquè s’entengui des de ja que l’excés d’ingestió d’hidrats és el principal enemic de la dieta.

Al grup dels carbohidrats pertany, la fruita, la verdura, la pasta, l’arròs, els cereals, el pa, els dolços, els sucres i els llegums, aquests últims contenen proteïnes també però no s’absorbeixen massa bé.

Els greixos els podem trobar també en els aliments considerats proteïnes, en forma de greixos animals, o per exemple també a la mantega i/o Ghee, i després estan els greixos vegetals, per un costat els saludables com l’oli d’oliva, el de coco i els olis vegetals NO saludables, els de les llavors, com el de girasol, soja, colza, blat de moro, etc.., aquests últims totalment desaconsellats, es van introduir fa cent anys a l’alimentació humana quan en realitat sembla ser que la seva funció original era lubricar motors. És molt difícil evitar-los perquè els utilitza tota la industria alimentària i la restauració en general.

Un altre exemple d’aliment que pertany a més d’un grup és l’avocat, és una fruita, però també és un greix vegetal i també se’l considera un “superfood”.

Sempre s’ha dit que el greix animal, el saturat, és poc sa però no és del tot cert, el greix del peix blau per exemple és molt saludable entre altres coses perquè conté els greixos Omega 3, indispensables per al bon funcionament de l’organisme. I el greix del pernil de gla és tan aconsellable com el de l’oli d’oliva, de fet, tots dos pertanyen al grup de greixos mono-insaturats, que és l’altre tipus de classificació.

Els greixos que hem d’intentar evitar, a part dels de les llavors que hem fet esment abans, son els greixos TRANS, que es troben a la “bolleria industrial” i als productes hidrogenats com la margarina.

En el proper article us explicaré com hem de combinar tots aquests grups d’aliments per tal que ens aportin tot el que el nostre organisme necessita, des de que ens llevem, fins que ens en anem a dormir i perquè ens mantinguin el més sans i alegres possibles.